El Senat és la segona Cambra a l’Estat espanyol, que funciona per sistema bicameral. La Cambra Alta és el Senat i la Cambra Baixa és el Congrés.
Segons la Constitució, les funcions del Senat estan essencialment vinculades amb matèries relacionades amb el desenvolupament autonòmic i la política local. De fet, en certes matèries de transcendència autonòmica, el Senat té el mateix poder que el Congrés dels Diputats i hi ha casos en què fins hi tot s’hi pot pronunciar prèviament. Alguns d’aquests punts són: l’autorització d’acords de cooperació entre Comunitats Autònomes, la distribució del Fons de Compensació Interterritorial i l’adopció de mesures per fer que les comunitats compleixin les seves obligacions.
Pel que fa a les lleis, el Senat sempre ha de deliberar sobre els textos que aprova el Congrés, i ho ha de fer en un període que va dels dos mesos als vint dies quan es tracta de casos urgents. La Cambra Alta pot oposar el seu veto o introduir esmenes a aquests textos legislatius.
A més, el Senat també té la funció de control del Govern. Aquest control comprèn: les facultats d’obtenir informació del Govern, sotmetre a debat la seva actuació i instar-lo a orientar la seva política en una determinada línia.
I encara n’hi ha més: la Cambra Alta també participa en el control de la política exterior, ja que és qui autoritza o denega la ratificació de tractats internacionals.
La Cambra Alta està composada per un total de 259 senadors. D’aquests, n’hi ha un grup que pertanyen a la Diputació Permanent i que els designen directament les Comunitats Autònomes, és a dir, que el Parlament de Catalunya escull qui l’ha de representar al Senat. La resta de senadors els triem a les eleccions legislatives. En total n’han de sortir 208.
